“Quan no som conscients que la ira cobreix una emoció anterior, som propensos a respondre de forma directa i l’únic que aconseguim és tirar més llenys al foc”
“La ira és una emoció més que tenim els humans, no podem reprimir-la no donar-li connotacions negatives”
“Els infants tenen tantes raons per enfadar-se amb nosaltres que, si n’hi ha algun que no ho demostra, és gairebé segur que deu ocultar el seus sentiments”
“El primer pas que cal donar per fer una feina efectiva amb l’hostilitat consisteix a acceptar aquest sentiment en nosaltres mateixos. La vergonya i la negació de la nostra hostilitat ens farà gairebé impossible gestionar les ires dels infants”
“La ira és una emoció anterior disfressada la qual hem de detectar abans de buscar una solució”
“Per a poder solucionar una situació de ira d’un infant, hem de saber enviar “relacions del jo” i mai “judicis del tu”
Aquestes frases són una petit introducció del que més m’ha agradat de lectura del llibre:
“El nen feliç. La seva clau psicològica”. Només fan referència a un petit apartat del llibre el qual em va proporcionar un aprenentatge molt interessant de com tractar la ira amb els infants.
Amb aquestes us vull animar a tots i a totes a llegir aquest llibre el qual ens acosta a la solució dels possibles conflictes diaris que es poden donar amb els nostres alumnes, fills...
Espero que la lectura d’aquest us agradi i us pugui ajudar tant com ho ha fet amb mi!
El cervell és una fabrica d'il·lusions. Però ¿què és una il·lusió? És un producte mental, resultat de fenòmens sensorials i cognitius, una combinació entre allò que es percep de la realitat i allò que s'espera d'aquesta.
La segona pràctica que hem dut a terme en l'assignatura, estava estretament lligada amb una exposició molt interessant anomenada “abracadabra” al museu de la ciència de Barcelona que fins el març del 2011 tindrem el privilegi de poder-ne gaudir. Abans de realitzar aquesta practica casualment vaig assistir a aquesta exposició, i volia recomanar a les persones que hagin gaudit amb aquesta a anar a veure-la perquè us encantarà.
“Abracadabra”, organitzada per l'Obra Social ”la Caixa”, mostra la base científica del il·lusionisme i convida a conèixer com s'aconsegueix la sensació de que allò impossible resulti probable davant la nostra mirada. És un recorregut màgic que us invito a descobrir.
Crear il·lusions és preparar tots els ingredients per fer possible la percepció d'una realitat improbable. En aquesta exposició, intervenen les disciplines més variades, com la psicologia, les tècniques de comunicació, les arts escèniques, la física, la química, l'arquitectura, la ingeniería o les matemàtiques. Ciència i tecnologia treballen conjuntament per crear un món d'il·lusions...
Us adjunto una web perquè en pugueu veure alguna foto i fer-vos una idea del que es pot veure en aquesta:
Estic gairebé segura que tothom ha sentit a parlar de la dislèxia, però, algú ha sentit a parlar de la lateralitat creuada?
Durant la P1, tot llegint sobre l’experiència del Sr. P, no vaig poder evitar recordar-me en tot moment d’aquest trastorn d’aprenentatge. A més a més en diverses sessions de classe, hem parlat sobre l’ortografia, i és un tema que també hi és molt present.
La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l’organització binària del nostre Sistema Nerviós. De fet, gran part del nostre cos s’articula de manera doble: dos ulls, dues orelles, dos pulmons, dos ronyons, etc ... El nostre cervell igualment disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades i que són les responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la diferent informació sensorial, orientant en l’espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.
L’associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida ja que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l’hemisferi contralateral (l’esquerra controla la part dreta del cos i el dret la part esquerra corporal), no passa el mateix amb la visió i l’audició on cada receptor envia informació simultània a tots dos hemisferis. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta, entesa com la disposició en un mateix costat (dret o esquerra) dels òrgans de ús preferent o dominant (ull, orella, mà i peu), és un factor facilitador dels diferents aprenentatges (a partir dels 4-5 anys), sent un factor de risc en cas contrari.
Estem davant d’una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l’ull esquerre). En aquests casos també es parla de "asimetria funcional".
La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l’aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura. Ja que en els inicis d’aprenentatge de l’escriptura i la lectura, els infants es trobaran amb uns símbols (lletres i números) en els que les coordenades espacials i temporals li marcaran el seu significat. El control, per tant, d’aquestes coordenades suposa un pas previ fonamental per a la comprensió dels mateixos.
És a partir de l’educació primària quan el nen amb una lateralitat mal establerta pot presentar dificultats específiques en l’aprenentatge.
La inversió de números i lletres, la mala ortografia i la lectura dificultosa són alguns dels símptomes més evidents de la possibilitat d’una lateralitat creuada o contrariada. El problema no és ser dretà o esquerrà sinó que les diferents dominàncies estiguin organitzades en el mateix costat, especialment pel que fa a la mà, ull i peu.
S’aconsella per a una avaluació correcta l’ús de proves específiques com el Test de Dominància Lateral de Harris. Hem de tenir ben present que cada nen és un cas diferent amb les seves pròpies peculiaritats i no podem generalitzar pel que fa a la necessitat d’intervenir.
Bé aquí teniu una petita introducció en tot aquest món de la lateralitat, crec que es un tema poc conegut, i prou important com per fer-ne esment. Espero que us hagi semblat interessant, en qualsevol cas si a algú li agradaria saber mes del tema, us adjunto una pàgina web que està molt bé.
A més a més m’agradaria convidar-vos a llegir un comentari d’una mare que he trobat tot buscant informació, per fer-vos conscients de la seva importància:
Sóc la Mireia Miralpeix, i espero que en aquest espai puguem parlar sobre molts temes interessants i que entre tots ens ajudem a conèixer millor aquest món de la psicologia tan extens i complex del qual mai se'n sap prou...
