Estic gairebé segura que tothom ha sentit a parlar de la dislèxia, però, algú ha sentit a parlar de la lateralitat creuada?
Durant la P1, tot llegint sobre l’experiència del Sr. P, no vaig poder evitar recordar-me en tot moment d’aquest trastorn d’aprenentatge. A més a més en diverses sessions de classe, hem parlat sobre l’ortografia, i és un tema que també hi és molt present.
La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l’organització binària del nostre Sistema Nerviós. De fet, gran part del nostre cos s’articula de manera doble: dos ulls, dues orelles, dos pulmons, dos ronyons, etc ... El nostre cervell igualment disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades i que són les responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la diferent informació sensorial, orientant en l’espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.
L’associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida ja que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l’hemisferi contralateral (l’esquerra controla la part dreta del cos i el dret la part esquerra corporal), no passa el mateix amb la visió i l’audició on cada receptor envia informació simultània a tots dos hemisferis. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta, entesa com la disposició en un mateix costat (dret o esquerra) dels òrgans de ús preferent o dominant (ull, orella, mà i peu), és un factor facilitador dels diferents aprenentatges (a partir dels 4-5 anys), sent un factor de risc en cas contrari.
Estem davant d’una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l’ull esquerre). En aquests casos també es parla de "asimetria funcional".
L’associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida ja que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l’hemisferi contralateral (l’esquerra controla la part dreta del cos i el dret la part esquerra corporal), no passa el mateix amb la visió i l’audició on cada receptor envia informació simultània a tots dos hemisferis. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta, entesa com la disposició en un mateix costat (dret o esquerra) dels òrgans de ús preferent o dominant (ull, orella, mà i peu), és un factor facilitador dels diferents aprenentatges (a partir dels 4-5 anys), sent un factor de risc en cas contrari.
Estem davant d’una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l’ull esquerre). En aquests casos també es parla de "asimetria funcional".
La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l’aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura. Ja que en els inicis d’aprenentatge de l’escriptura i la lectura, els infants es trobaran amb uns símbols (lletres i números) en els que les coordenades espacials i temporals li marcaran el seu significat. El control, per tant, d’aquestes coordenades suposa un pas previ fonamental per a la comprensió dels mateixos.
És a partir de l’educació primària quan el nen amb una lateralitat mal establerta pot presentar dificultats específiques en l’aprenentatge.
La inversió de números i lletres, la mala ortografia i la lectura dificultosa són alguns dels símptomes més evidents de la possibilitat d’una lateralitat creuada o contrariada.
El problema no és ser dretà o esquerrà sinó que les diferents dominàncies estiguin organitzades en el mateix costat, especialment pel que fa a la mà, ull i peu.
S’aconsella per a una avaluació correcta l’ús de proves específiques com el Test de Dominància Lateral de Harris.
Hem de tenir ben present que cada nen és un cas diferent amb les seves pròpies peculiaritats i no podem generalitzar pel que fa a la necessitat d’intervenir.
Hem de tenir ben present que cada nen és un cas diferent amb les seves pròpies peculiaritats i no podem generalitzar pel que fa a la necessitat d’intervenir.
Bé aquí teniu una petita introducció en tot aquest món de la lateralitat, crec que es un tema poc conegut, i prou important com per fer-ne esment. Espero que us hagi semblat interessant, en qualsevol cas si a algú li agradaria saber mes del tema, us adjunto una pàgina web que està molt bé.
http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornsenlambitescolar/queeslalateralitatcreuada/index.php
A més a més m’agradaria convidar-vos a llegir un comentari d’una mare que he trobat tot buscant informació, per fer-vos conscients de la seva importància:
Hola Mireia,
ResponderEliminarComparteixo amb tu l'interès per la lateralitat perquè com bé dius és un tema molt complex i amb molts de matisos que afortunadament no passen desapercebuts i ens permet fer un treball molt més eficient, constant i directe amb la persona.
Realment, és molt complicat el funcionament dels cervells perquè en el cas de tenir un esquema creuat, pel nen ha de suposar un problema molt gran; sentir o veure quelcom però no poder-ho fer perquè l'altra banda del cervell no t'ho permet, ha de ser angoixant. El nen pot bloquejar-se tranquil·lament i per això és tant important proporcionar-li les eines necessàries per a que pugui explotar les seves capacitats igual que els seus companys. És imprescindible doncs, que es conegui molt bé.
Opino però encara no sé com s'ha de treballar ni quines eines se l'hi han de proporcionar per ajudar-lo. Investigarem sobre el tema!
Salutti,